CANÇÓ A MAHALTA

Com una aigua tranquila reflecteix, cap al tard,
els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
l’ombra de les teves paraules.
Fins la paraula més difícil, els teus ulls
que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons dels silencis, la busques i et reculls,
la teva mirada ja parla.
Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.
I també com un cel desemboirat i ras
la teva mirada és tan bella
que en tot l’infinit del seu camp no hi ha pas
cap més presència que la d’ella.

Màrius Torres

Mai no he de dir el teu nom: me l’estime
per a mi sol; el preserve, castíssim;
somnie molt, en repetir-lo: veig
un món més clar, i l’estime, en silenci,
lluny del teu cos, de la teua existència,
lluny dels teus pits i les teues genives,
els teus cabells i el ventre amorosísim,
lluny dels teus ulls, la teua joventut.
Perquè jo et tinc, secretament et tinc,
just al moment de la major bellesa.
per a mi sol, i et recorde, i t’enyore.
Sota la mà cremen els cabells,
i ens abracem, com féiem en aquell temps,
i et dic amor, com mai no t’ho he dit.

Vicent Andrés Estellés

CANÇÓ DE L'ANTIC PASTOR

Encara com sones
vell acordió;
estira i arronça,
reprèn la cançó,
Abans, quan tocavem,
ho fèiem tots dos,
Al fons les ovelles,
les vaques i el gos.
Davant de la casa,
els vespres d’estiu
i quan l’hivern venia
al caliu del foc viu.
Sabíem que viure
no era cap joc
però cada cosa
estava al seu lloc.
Pera ara la vida,
com s’ha capgirat!
Ni que m’ho juréssin
no m’ho hagués mai pensat.
Encara com sones..
Ja no tinc ovelles
vaques ni corders;
només com a mostra
en tinc dos o tres.
He arreglat la casa
i llits hi he posat;
acullo turistes
i nens de ciutat.
Tot ho troben maco
però no entenen res;
fan cada pregunta
que em deixen sorprès.
Em fan un somriure
com de compassió
quan fem melodies
tu i jo, acordió.
Encara com sones..’

Jaume Arnella

La meva estimada em va dir que un pit sí però que
l’altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i
egoista vaig perdre lúnic que quedava disponible.

Pere Calders

Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
Recordes? Ebris
estranyament, parlàvem
de la vida per més vida.

Carles Riba

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.
No besis, no, com l’esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa’t besar –sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l’oreig en ta galta?
Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada –la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa’t besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan Salvat Papasseit